Benvolguts/des,

FEGICAT ha revisat el 8 de setembre de 2026 totes les línies d’ajut en matèria d’energia i eficiència energètica que poden generar feina a l’empresa instal·ladora. Us en traslladem el resultat amb els terminis i, a cada línia, l’enllaç oficial per consultar-la i tramitar-la. El nom de cada programa és un enllaç.

L’ICAEN no té avui cap línia oberta

A data d’avui, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) no té cap convocatòria d’ajuts que admeti noves sol·licituds. Totes les línies del cicle Next Generation són fora de termini i només admeten justificació i aportació de documentació. No hi dediqueu temps: ara mateix no hi ha res a sol·licitar a l’ICAEN. El que sí que hi ha obert és fora de l’ICAEN, i ho teniu en aquesta circular.

Aquesta setmana: dijous 10 de setembre a les 14.00 h

Rehabilitació d’edificis d’habitatges per a l’arrelament i el repoblament en entorns rurals (Agència de l’Habitatge de Catalunya). És l’única línia oberta ara mateix amb obra energètica directa: renovació d’instal·lacions energètiques, ventilació amb recuperador de calor i actuacions sobre l’envolupant tèrmica, en 590 municipis rurals. El termini acaba el 10 de setembre de 2026 a les 14.00 hores, no el 18 com s’havia difós en algun mitjà. Ajuts del 10% al 40% per a ús propi (topalls de 10.000 a 20.000 € per habitatge), del 50% al 80% per a lloguer assequible i cooperatives (25.000 a 40.000 €) i fins a 70.000 € per habitatge en el cas d’ens locals.

INNOVAE: obre el 15 de setembre i és la línia que més obra mou

L’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia, l’organisme estatal d’energia) obre el programa INNOVAE el 15 de setembre a les 9.00 h i el tanca el 18 de novembre de 2026 a les 12.00 h. Dotació: 115 milions d’euros.

Dos dels quatre subprogrames són feina directa d’instal·lador. Edificis terciaris cap a zero emissions (30 M€): cal combinar com a mínim dues tipologies d’actuació —envolupant, ventilació, distribució tèrmica, il·luminació, automatització, generació renovable o digitalització—, assolir classe A o B en emissions i un estalvi mínim del 60% d’energia primària; cost mínim del projecte 1.000.000 € i ajut màxim 3.000.000 €. Substitució de grans generadors de fred (25 M€): equips de compressió mecànica de més de 100 kW elèctrics, amb refrigerants de PCA (potencial d’escalfament atmosfèric) inferior a 150 i un estalvi mínim del 20%; cost mínim 100.000 € i ajut màxim 2.000.000 €. El subprograma industrial (30 M€) també és aprofitable, amb el mateix cost mínim de 100.000 €.

CAE: documenteu la situació de partida ABANS de començar l’obra

Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) no són una subvenció, sinó la venda del certificat que acredita l’estalvi d’una actuació d’eficiència. Estan oberts de manera contínua i són avui la via retributiva més accessible per a l’instal·lador: 1.288 CAE resolts, 830 GWh estalviats i 105 milions d’euros de retorn econòmic en tres anys, segons el balanç publicat pel Departament.

Hi ha un requisit que no admet excepcions: la situació de partida s’ha de documentar abans d’iniciar l’actuació. Un cop feta l’obra, el certificat ja no es pot generar i l’estalvi es perd definitivament. Incorporeu aquesta documentació prèvia —fotografies, dades de l’equip substituït i consums de partida— al vostre procediment habitual de treball, abans de tocar la instal·lació.

Deduccions d’IRPF vigents el 2026: l’argument de venda que no depèn de cap convocatòria

Mentre no hi ha convocatòries obertes, les deduccions de l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) són l’incentiu energètic que sí que podeu oferir al client avui mateix, perquè no depenen de cap pressupost que s’esgoti:

— Autoconsum elèctric renovable: deducció nova del 10%, que puja al 20% en habitatges d’edificis d’ús predominantment residencial, amb una base màxima de 5.000 € l’any. Compte amb la condició: la instal·lació s’ha de fer i acabar dins del 2026 i les quantitats s’han d’haver pagat també dins del 2026. És un argument de venda amb data de caducitat.

— Obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges: 20% si es redueix la demanda de calefacció i refrigeració, 40% si es redueix el consum d’energia primària no renovable i 60% en rehabilitació energètica d’edificis. Prorrogades fins al 31 de desembre de 2026; el 60% dels edificis d’ús residencial arriba fins al 31 de desembre de 2027.

— Punts de recàrrega de vehicle elèctric: 15%, per a les quantitats pagades fins al 31 de desembre de 2026. S’aplica en el període impositiu en què finalitza la instal·lació.

Prepareu ja la documentació de les dues línies de l’ICAEN que han d’arribar

L’ICAEN té assignats 102,2 milions d’euros per a dues línies noves d’eficiència energètica: indústria (pime i gran empresa manufacturera), amb 65.033.804 €, i edificis del sector terciari —comercial, sanitari, administratiu, cultural i esportiu—, amb 37.228.485 €, que serà la primera convocatòria d’aquest tipus a Catalunya. Els fons ja estan transferits per l’IDAE des del 9 d’abril de 2026; les bases són en elaboració i la convocatòria encara no s’ha publicat.

Les actuacions previstes són envolupant tèrmica, instal·lacions tèrmiques (calefacció, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària), il·luminació, automatització i control i, a la indústria, millora tecnològica de processos i sistemes de gestió energètica. L’objectiu d’estalvi exigit al sector terciari és del 20%.

Aquestes convocatòries es resolen per ordre d’entrada. No espereu a la publicació: identifiqueu ara els clients candidats i tingueu enllestides les auditories energètiques i els càlculs d’estalvi. Qui arribi amb la documentació feta el primer dia hi entrarà; qui la comenci a preparar quan es publiqui, probablement no.

Punts de recàrrega de vehicle elèctric: cap ajut disponible

No hi ha cap ajut obert per a punts de recàrrega a Catalunya. El MOVES III va deixar d’admetre sol·licituds l’1 de gener de 2026 i els programes MOVES Corredores i Flotas de l’IDAE van tancar el 10 de febrer de 2026. El Programa Auto+ del Ministeri d’Indústria, obert fins al 31 de desembre de 2026, finança el vehicle però no la infraestructura de recàrrega, i de moment només en la línia per a particulars: la línia per a empreses i autònoms encara no s’ha convocat. L’únic incentiu viu per a la recàrrega és la deducció de l’IRPF.

Si el client no té pressupost: finançament verd

ICF Ecoverda (Institut Català de Finances) no és una subvenció sinó finançament per a inversions de transició energètica: de 50.000 € a 10 milions d’euros, fins a 20 anys de termini i 2 de carència, i hi poden accedir autònoms, empreses, comunitats energètiques i comunitats de propietaris. És l’eina per desencallar una rehabilitació energètica quan no hi ha cap subvenció oberta, que és exactament la situació d’ara.

Tota la informació d’aquesta circular està verificada a 8 de setembre de 2026 contra les pàgines oficials de cada organisme. Els terminis els fixa l’organisme convocant i poden canviar: abans de presentar res, comproveu la data a l’enllaç corresponent. Per a qualsevol dubte podeu adreçar-vos al vostre gremi.

Benvolguts/des,

Us informem que el passat divendres 28 d’agost FEGICAT va presentar formalment davant l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) el document d’aportacions del sector instal·lador al Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya 2030 (PINECCAT30), el pla que ha de fixar el full de ruta energètic i climàtic del país fins al 2030. Les aportacions es formulen en el marc del procés de contrast sectorial del Pla, en resposta a la sessió 14, «Residencial i Serveis», i abasten tant les 46 subaccions d’aquest àmbit com el conjunt del document tècnic.

El missatge central del document és clar: cap objectiu del PINECCAT30 no es podrà complir sense les empreses instal·ladores. El sector — 19.948 empreses inscrites al RASIC i prop de 100.000 professionals — és l’executor material de la pràctica totalitat de les mesures del Pla: autoconsum, bombes de calor, recàrrega de vehicles, emmagatzematge, rehabilitació energètica i electrificació dels edificis.

Sis mancances que condicionen l’executabilitat del Pla

El document, redactat amb caràcter estrictament propositiu i des de l’interès general, valora positivament l’arquitectura del Pla — les 8 àrees d’actuació, el principi «primer, l’eficiència energètica» i la coherència amb la PROENCAT 2050 —, però hi identifica sis mancances estructurals:

•       El sector instal·lador, executor material del Pla, no hi apareix: cap de les 46 subaccions de l’àmbit residencial i serveis identifica l’empresa instal·ladora habilitada com a agent executor.

•       No hi ha cap test de capacitat d’execució: el sector acumula un dèficit de 21.853 professionals qualificats (un 12 % més que l’any anterior) i necessitarà uns 107.000 nous professionals fins al 2050.

•       L’autoconsum no té objectius ni accions operatives, mentre el mercat encadena tres anys de caiguda: de 42.213 noves instal·lacions el 2023 a 14.873 el 2025.

•       Les xarxes de distribució no tenen accions concretes: el 48,3 % dels expedients triga més de 30 dies a rebre l’estudi de la distribuïdora i només el 10,8 % de les empreses aconsegueix contactar amb un tècnic.

•       La simplificació administrativa no aterra en els tràmits municipals que avui bloquegen l’autoconsum, la bomba de calor i la recàrrega en edificis existents.

•       Seguretat, qualitat, manteniment i lluita contra l’intrusisme són absents del Pla, quan l’intrusisme és la segona preocupació del sector (61 % de les empreses).

Què proposa FEGICAT

Per corregir aquestes mancances, FEGICAT proposa una nova línia estratègica dedicada a la capacitat d’execució de la transició energètica, formula aportacions amb redacció literal a 24 línies estratègiques i a 33 de les 46 subaccions, i planteja 16 accions noves amb fitxa pròpia, entre les quals destaquen:

•       El Pla de capacitació del sector instal·lador 2026-2030, la petició central del document, per fer front al dèficit de professionals.

•       Un subpla d’autoconsum amb objectius anuals i comarcals i una taula de seguiment amb la Generalitat i les distribuïdores.

•       Un pla de reforç de les xarxes de baixa i mitjana tensió, amb transparència de la capacitat d’accés i terminis màxims de connexió.

•       Un criteri únic de tramitació municipal per a les instal·lacions energètiques en edificis existents.

•       Un pla de qualitat de les instal·lacions i de lluita contra l’intrusisme, amb la condició d’empresa habilitada en tots els ajuts públics.

•       El programa Dona instal·ladora i una via ràpida d’acreditació de professionals qualificats.

•       Un acord de descarbonització i capacitació entre la Generalitat i el sector instal·lador, amb compromisos recíprocs i seguiment anual.

Properes passes

FEGICAT ha sol·licitat una reunió tècnica amb l’ICAEN, la Direcció General d’Energia, la Direcció General d’Indústria i l’OCCC durant el mes de setembre per revisar les aportacions i concretar-ne la incorporació al document del Pla, que es preveu sotmetre a aprovació inicial a l’octubre. La Federació es reserva la presentació d’al·legacions formals en el tràmit d’informació pública posterior.

DESCARREGA EL RESUM EXECUTIU DE LES APORTACIONS

Des de FEGICAT continuarem treballant perquè la planificació energètica del país reconegui el paper de les empreses instal·ladores i perquè la transició energètica es faci amb seguretat, qualitat i ocupació qualificada a tot el territori.

Benvolguts/des,

El passat 28 d’agost, FEGICAT va presentar al Departament de la Presidència les seves vuit al·legacions a l’Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental, sotmès a informació pública fins al 30 de setembre de 2026.

L’objectiu és que la simplificació arribi de veritat a les empreses instal·ladores. Avui, una mateixa actuació que la Generalitat resol al moment pel Canal Empresa amb una declaració responsable pot restar mesos pendent d’un tràmit municipal, amb documentació diferent a cada ajuntament. Les al·legacions demanen un estàndard documental únic vinculant a tot Catalunya, un únic requeriment d’esmena en deu dies, una definició legal d’afectació estructural que permeti tramitar per comunicació prèvia les instal·lacions en cobertes sense reforç d’elements portants, i la tramitació electrònica pel Canal Empresa: el mateix model de la seguretat industrial, que ja funciona.

Us adjuntem el resum executiu de les al·legacions. El document íntegre i el detall complet de les vuit esmenes es distribueixen, dins l’àmbit agremiat, mitjançant la Nota Informativa  corresponent. FEGICAT farà el seguiment del tràmit i us informarà puntualment de qualsevol novetat.

Us informem que AFEC (Asociación de Fabricantes de Equipos de Climatización) ha publicat una nova edició de l’Informe del mercat de les instal·lacions tèrmiques i de climatització a Espanya 2025 – Tracció i resiliència. La nova edició manté íntegrament les dades estadístiques i l’anàlisi tancats el febrer de 2026 i hi incorpora una actualització a agost de 2026 sobre els desenvolupaments que estan condicionant l’evolució del mercat. Per primera vegada, AFEC publica també l’edició completa en anglès.

Podeu consultar i descarregar les dues edicions de l’informe en els enllaços següents:

[ES – Informe de mercat HVAC 2025 · Actualització agost 2026]

[EN – Spain HVAC Market Report 2025 · Momentum and Resilience]

1.    Evolució del mercat el 2025

L’informe situa el sector espanyol de la climatització en una facturació directa d’uns 2.000 milions d’euros i uns 13.000 llocs de treball directes. Pel que fa a l’evolució de les vendes dels fabricants (dades sell-in d’AFEC), les xifres principals del 2025 són les següents:

·         Creixement agregat del mercat AFEC: +11,4 %.

·         Equips d’aire condicionat, bombes de calor i producció d’aigua calenta sanitària: +6,5 %.

·         UTA (unitats de tractament d’aire) i unitats de ventilació amb recuperació de calor: +0,9 %, pràcticament planes.

·         A Europa, les vendes de bombes de calor van créixer un 13 % el 2025, fins a 2,9 milions d’unitats en 21 països.

2.    Novetats normatives de l’actualització d’agost de 2026

L’actualització recull els desenvolupaments regulatoris que més condicionaran l’activitat de les empreses instal·ladores els pròxims mesos:

-       Factors de pas d’energia final a energia primària: són els coeficients que converteixen l’energia que consumeix un edifici en energia primària i, per tant, determinen com puntua cada tecnologia en la certificació energètica. El MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) va sotmetre a audiència pública el maig de 2026 un nou Document Reconegut que n’actualitza la metodologia amb un enfocament prospectiu. A agost de 2026 continua en tramitació.

-       EPBD (directiva europea d’eficiència energètica dels edificis): els estats membres han de presentar els plans nacionals definitius de rehabilitació d’edificis abans del 31 de desembre de 2026.

-       CAE (Certificats d’Estalvi Energètic): el Reial decret llei 7/2026 introdueix un coeficient multiplicador que afavoreix la substitució d’equips fòssils per bomba de calor. El sistema ha passat d’uns 700 expedients el 2024 a uns 4.000 el 2025, amb una previsió superior als 8.000 el 2026.

-       Electrification Action Plan: la Comissió Europea va presentar el 17 de juliol de 2026 el seu pla d’acció per a l’electrificació, que reforça la senyal política a favor de l’electrificació tèrmica.

-       Ecodisseny de ventiladors: des del 24 de juliol de 2026 són aplicables els nous requisits europeus establerts pel Reglament (UE) 2024/1834, que eleven les exigències mínimes de rendiment dels equips que es posen al mercat.

-       Passaport digital de producte: el juliol de 2026 es va aprovar el Reglament d’execució (UE) 2026/1778, que desplega aquesta nova obligació d’informació sobre els productes.

-       Altres àmbits: l’informe recull igualment les novetats en gasos fluorats (F-Gas) i el debat sobre els PFAS, els sistemes d’automatització i control d’edificis (BACS), l’indicador de preparació intel·ligent dels edificis (SRI), i els requisits d’eficiència aplicables als centres de dades i al calor industrial.

3.    Conclusió i utilitat per al sector instal·lador

La conclusió principal que trasllada AFEC és que el mercat manté tracció, però que aquesta no és automàtica: el seu desenvolupament depèn de la coherència entre la regulació, la senyal econòmica, el finançament, la tecnologia i la capacitat d’execució de qualitat.

Des de FEGICAT us traslladem aquest informe com a document de referència per a l’anàlisi i el seguiment del mercat, i molt especialment per a la planificació de la formació i de les habilitacions que requeriran l’electrificació tèrmica, els nous refrigerants i les noves obligacions de digitalització.